Esta puerta secundaria, situada en la esquina de Diagonal con el carrer Pere Dura Farell, en un discreto lugar del cerco que rodea el Palau de Pedralbes y cuya técnica de lacería (Ornamentación geométrica que consiste en una serie de líneas entrecruzadas formando diversas figuras estrelladas y poligonales), ataujerada (Armadura ataujerada: Armadura de madera en la que la ornamentación de lazos, al colocarse por el intradós, oculta la estructura), nos recuerda el estilo neo-mudéjar que Gaudí utilizó ampliamente en sus primeras obras.
Es por eso que la hipótesis de que formara parte de la Torre Güell y fuera reutilizada cuando se hicieron las obras de adaptación al palacio real, no resulta inverosímil.
Exhorto desde aquí a los expertos a aportar su opinión al respecto...
Gracias a Toshiaki Tanke por aportar:
ResponderEliminarAcabo de ver la puerta lateral neo mudejar de Palau Reial
No es posible que sea de Gaudi por la sencillez del sistema constructivo.
Material que se ha utilizado es industrial,
No artesanal como habría hecho Gaudí
Así que no es de Gaudí
Gracias a Josep Oriol Pascual por aportar:
ResponderEliminarHola Ramon, “a voz de pronto” només puc dir que la pregunta de la Magda Mateu no crec que hagi ningú que la pugui respondre en aquest s moment. Sabem que l’eclecticisme de Gaudi es sustenta sobre dos corrents: El goticisme, que es cabussa en el medievalisme autòcton, reivindicat pel moviment romàntic que encarna el seu admirat Joan Martorell, i l’orientalisme, com a “filigrana extravagant ” de moda, en la doble vessant neomudèjar i japonista. Les primers obres de Gaudi responen estilísticament a la confluència d’aquestes tendències i , pel que fa al Palau de Pedralbes , el neomudejar , podria estar representat per aquesta porta. Tot i que no hi ha cap documentació que acrediti l’autoria d’en Gaudi no es descabellat pensar que hi ha alguna relació amb el programa decoratiu neo-mudejar que desplega en altres edificis en els que estava treballant simultàniament: Em refereixo al “Capricho” de Comillas (1883-85), els pavellons de Pedralbes (1884-87), la Casa Vicens (1883-88) o el Pavelló de la Companyia Transatlàntica a l’Exposició Universal (bastit en 1888 i enderrocant el mateix any). En conclusió, si es demostra que la porta és de Gaudi, podríem aventurar la hipòtesi que va integrar el neomudejar en el Palau de Pedralbes (de la mateixa manera que ho va fer en tots els edificis que esta construint en a l’hora en aquells anys). No se si he contestat a la teva pregunta, però amb les dades que tenim , difícilment podríem anar més lluny