"Conjunto de edificios entre medianeras edificados entre los años 1905 y 1910. A pesar de haber sido proyectados por varios arquitectos (Joan
Maymó -núm 284- Miquel Madorell -núm 288 i 290-, Josep M. Falguera -núm
302, Josep Graner -núm 304-, Lluís Callén -num 306-), responden a una tipología común. Su estilo puede calificarse de modernismo academicista, caracterizado por una ornamentación a base de molduras y relieves florales rodeando las aberturas y los remates, de perfil ondulante."
Ver: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3712
Arquitectura, Modernismo, románico, arte callejero, cultura y tradiciones de la ciudad que amo... y más allá. Fotos: © Ramón Sales Encinas.
Mostrando entradas con la etiqueta Joan Maymó Cabanellas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Joan Maymó Cabanellas. Mostrar todas las entradas
12 sept 2018
9 nov 2016
17/07/2016 Casa Soler
"Edificio de Joan Maymó Cabanellas en 1920 plenamente inscrito dentro de la estética dominante del Noucentismo. Tiene un cuerpo que sobresale de la línea de fachada describiendo un porche delante de la puerta y proyectándose hacia arriba a modo de torre, con galería en el piso superior. Las fachadas están embellecidas con esgrafiados de tipo arquitectónico con motivos geométrico y florales".
Ver: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6209
Carrer del Bisbe Català, 14
Ver: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6209
Carrer del Bisbe Català, 14
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"CARRER DEL BISBE CATALA
El
barrio de Sarriá se conoce como tal desde el siglo X. Fueron tierras de
payeses que atendían el campo prestando un especial interés por la
viticultura. Pese a tratarse de una zona rural, empezó a urbanizar sus
primeras calles en los siglos XIII y XIV. En el siglo XV disponía de una
población bastante significativa. A partir del siglo XVIII fue el sitio
elegido por muchos ciudadanos de la Barcelona amurallada, que vieron en
la villa de Sarriá el lugar ideal para instalar sus segundas
residencias de recreo. A partir año 1921 la antigua villa de Sarriá se
unió como nuevo barrio de la creciente ciudad de Barcelona, participò
desde entonces en la construcción de infinidad de casas y la aparición
de nuevas calles que formaban parte de una ciudad como Barcelona siempre
en plena ebullición. Vamos a ir viendo un poco así por encima la
historia de las muchas calles que compusieron este carismático barrio
barcelonés como fue el caso de la calle del Bisbe Catalá. Una calle que
nace en la plaza de Pedralbes junto a la Baixada del Monestir, y sigue
su curso hasta que se topa con el paseo de la Reina Elisenda de
Montcada. En un principio la calle se abrió con le nombre de calle de la
Salud, pero como quiera que esta calle seguía la ruta de la carretera o
camino que enlazaba las villas de Sarriá, San Gervasio de Cassoles y
Horta, a este trayecto se le puso el nombre de Carretera de Cornellá a
Fogás de Tordera. Y aguantó con este nombre hasta el año 1946 que el
alcalde de Barcelona don José María Albert i Despujol decidió nominarla
como la calle del Bisbe Catalá. Se la dedicaba a quein fue mossèn Jaume
Catalá i Albosa, un sacerdote nacido en Arenys de Mar en el año 1835 que
fue obispo de Cádiz y de Ceuta entre los años 1879 y 1883, y después de
Barcelona donde ejerció el obispado desde el año 1883 hasta su muerte
ocurrida con sesenta y tres años en 1899. El alcalde de Barcelona señor
Albert quiso mantener viva su memoria, poniendo el nombre de su cargo
eclesiástico como Obispo Catalá en la antigua Carretera de Cornellá a
Fogás de Tordera. Esta es la historia de por qué existe una calle en el
barrio barcelonés de Sarriá, que desde el año 1946 hasta la actualidad
la seguimos conociendo como la calle del Bisbe Catalá.
CARRER DEL BISBE CATALA
El
barri de Sarrià es coneix com a tal des del segle X. Van ser terres de
pagesos que atenien el camp prestant un especial interès per la
viticultura. Tot i tractar-se d'una zona rural, va començar a urbanitzar
els seus primers carrers als segles XIII i XIV. Al segle XV disposava
d'una població força significativa. A partir del segle XVIII va ser el
lloc escollit per molts ciutadans de la Barcelona emmurallada, que van
veure a la vila de Sarrià el lloc ideal per instal·lar-hi les seves
segones residències d'esbarjo. A partir de l'any 1921 l'antiga vila de
Sarrià es va unir com a nou barri de la creixent ciutat de Barcelona,
des de llavors va participar en la construcció d'infinitat de cases i
l'aparició de nous carrers que formaven part d'una ciutat com Barcelona
sempre en plena ebullició. Anem a veure una mica així per sobre la
història dels molts carrers que van compondre aquest carismàtic barri
barceloní com va ser el cas del carrer del Bisbe Catalá. Un carrer que
neix a la plaça de Pedralbes al costat de la Baixada del Monestir, i
segueix el seu curs fins que es topa amb el passeig de la Reina Elisenda
de Montcada. Al principi el carrer es va obrir amb el nom de carrer de
la Salut, però com que aquest carrer seguia la ruta de la carretera o
camí que enllaçava les viles de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles i
Horta, a aquest trajecte se li va posar el nom de Carretera de Cornellà a
Fogàs de Tordera. I va aguantar amb aquest nom fins a l'any 1946 que
l'alcalde de Barcelona don José María Albert i Despujol va decidir
nominar-lo com el carrer del Bisbe Catalá. S'el dedicava a quein fou
mossèn Jaume Català i Albosa, un sacerdot nascut a Arenys de Mar l'any
1835 que fou bisbe de Cadis i de Ceuta entre els anys 1879 i 1883, i
després de Barcelona on va exercir el bisbat des de l'any 1883 fins a la
seva mort ocorreguda amb seixanta-tres anys el 1899. L'alcalde de
Barcelona senyor Albert va voler mantenir viva la seva memòria, posant
el nom del seu càrrec eclesiàstic com a Bisbe Català a l'antiga
Carretera de Cornellà a Fogàs de Tordera. Aquesta és la història de per
què hi ha un carrer al barri barceloní de Sarrià, que des de l'any 1946
fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer del Bisbe Catalá."
12 jun 2016
28/04/2016 Casa Ramon Vilà
"Edificio de Joan Maymó Cabanellas en los años 1913-1916 que se mantiene aún dentro de los parámetros estéticos del modernismo. La fachada, simétrica, se abre en la planta baja con tres grandes portales de arco rebajado. En el piso principal destaca el balcón de piedra, con la barandilla muy trabajada, centrado por una gran tribuna también de piedra. Cabe destacar también el coronamiento, con las formas sinuosas típicas del modernismo y unas guirnaldas ornamentales".
Ver: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3167
Carrer Girona, 46

Ver: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3167
Carrer Girona, 46
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"CARRER DE GIRONA
Para poder urbanizar la vasta extensión de terreno que circundaba la vieja muralla de la ciudad de Barcelona, en el año 1860 el ingeniero catalán don Ildefonso Cerdá i Sunyer presentó un proyecto de calles rectilíneas surtidas de unas manzanas cuadrangulares que se conoció como el Ensanche. Un Ensanche que en la actualidad esta dividido en seis barrios que se deifinen como San Antonio, Fort Pienc, Sagrada Familia, la Antiga Esquerra, la Nova Esquerra y la Dreta del Eixample. La Dreta del Eixample se encuentra ente la vieja villa hoy barrio de Gràcia, el barrio de la Ciutat Vella de Barcelona y las calles de Balmes y el paseo de San Juan. Fue la primera zona del Eixample que se empezó a urbanizar construyendo unas casas de estilo modernista que llamaron la atención de la burguesía mas rica de la ciudad. Vamos a ver las distintas calles que se fueron abriendo en la Dreta del Eixample como la calle de Girona que nace en la calle de Córcega y llega a la ronda de San Pedro.. Fue una de las calles que se proycctaron en el año 1860 en el plan del Eixample que presentó el señor Cerdá. A las calles que iban de montaña a mar se les puso un número, por eso a la actual calle de Girona se la definió como la calle numero 33. En el año 1863 el alcalde de Barcelona don Joan Madremany le pidió al escritor don Víctor Balaguer que preparara un corolario de nombres para poder dotar de identidad propia a la infinidad de calles nuevas que se estaban abriendo. A la calle numero 33 le puso el nombre de calle de Gerona por hacer referencia a la histórica provincia catalana de la comarca del Gironès. Del griego Ieron, y en latín el romano Gerunda, Gerona fue sometida a los árabes en el año 714, fue liberada en el año 785 por Carlomagno, quien creó el condado de Girona, unificado con el de Barcelona por Guifré el Pelós en el año 878. La Guerra de los Segadores y las continuas guerras con Francia hicieron de Girona el objeto de numerosos asedios. Esta es la historia de por que existe una calle en el barrio barcelonés de la Dreta del Eixample hoy distrito del Eixample, que desde el año 1863 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la calle de Girona.
CARRER DE GIRONA
Per poder urbanitzar la vasta extensió de terreny que circumdava la vella muralla de la ciutat de Barcelona, l'any 1860 l'enginyer català don Ildeons Cerda i Sunyer va presentar un projecte de carrers rectilinis assortits d'unes mançanes quadrangulars que es va conèixer com l'Eixample. Un Eixample que actualment està dividit en sis barris que es defineixen com Sant Antoni, Fort Pienc, Sagrada Família, l'Antiga Esquerra, la Nova Esquerra i la Dreta de l'Eixample. La Dreta de l'Eixample es troba entre la vella vila avui barri de Graca, el barri de la Ciutat Vella de Barcelona i els carrers de Balmes i el passeig de Sant Joan. Anirem veient els carrers que es van anar obrint al barri de la Dreta de l'Eixample com el carrer de Girona que neix al carrer de Corsega i arriba a la ronda de Sant Pere. Va ser un dels carrers que es van projectar l'any 1860 al pla de l'Eixample que va presentar el senyor Cerdà. Als carrers que anaven de muntanya a mar se'ls va posar un número, per això a l'actual carrer de Girona se'l va definir com el carrer número 33. L'any 1863 l'alcalde de Barcelona don Joan Madremany li va demanar a l'escriptor don Víctor Balaguer que preparés un corol·lari de noms per poder dotar d'identitat pròpia la infinitat de carrers nous. Al carrer número 33 li va posar el nom de carrer de Girona per fer referència a la històrica província catalana de la comarca del Gironès. Del grec Ieron, i en llatí del romà Gerunda, Girona va ser sotmesa als àrabs el 714, va ser alliberada l'any 785 per Carlemany que va crear el comtat de Girona, unificat amb el de Barcelona per Guifré el Pelós l'any 878. La Guerra dels Segadors i les contínues guerres amb França van fer de Girona l'objecte de nombrosos setges. Aquesta es la historia de per que hi ha u carrer al barri barceloní de la Dreta de l'Eixample avui districte de l'Eixample, que des de l'any 1863 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer de Girona."
Suscribirse a:
Entradas (Atom)