Edificio de viviendas en chaflán construido en 1958 por Antoni de Moragas i Gallissà y Francesc de Riba i Salas. Destacan los balcones-cajón y la forma de resolver el chaflán que solo se respeta en la planta baja y luego se resuelve abriendo las dos medianeras en ángulo recto.
C. Comte Borrell 209-211 / Mallorca 96-98
Vista aérea: Google Maps
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"CARRER DEL COMTE DE BORRELL
Las murallas de Barcelona se derribaron en el año 1854, el ingeniero señor Cerdá presentó un proyecto de manzanas todas iguales que se conoció como el Eixample. El eje central era el paseo de Gracia, a su derecha se forjó lo que se conoce como la Derecha del Eixample y a su izquierda la Izquierda del Eixample. En la actualidad la Izquierda de Eixampe está subdividida en la Antigua y la Nueva Izquierda del Eixample. La Nueva Esquerra comprende las calles del Comte de Urgell, avenida de Sarriá, avenida de Josep Tarradellas, calle de Tarragona y la Gran Vía de leas Cortes Catalanas. Es una zona que tardó mucho en urbanizarse, a principios del siglo XX solo tenía construida la prisión de la cárcel Modelo, un matadero e infinidad de barracas que se hacia la mucha gente que venía desde toda España para trabajar en Barcelona. Fue a partir de los años treinta, años republicanos, que esta zona se empezó a urbanizar y adquirió el nombre de la Nova Esquerra del Eixample Vamos a ver las calles de este barrio barcelonés como la calle del Comte de Borrell que nace en la avenida del Paralelo en el barrio del Pueblo Seco y llega a la avenida de Josep Tarradellas..Fue una de las calles que configuraron el plan del Eixample con el nombre de calle número 19. Interesante recordar que en el plan del nuevo Eixample a las calles que iban de mar a montaña se las definía por un número y a las que iban en perpendicular de la zona del ríio Llobregat a la zona del río Besós con una letra. En el año 1863 el ayuntamiento de Barcelona le pidió al escritor don Víctor Balaguer que estableciera un corolario con nombres propios para ir poniendo a tanta calle nueva como se estaba abriendo. A la calle número 19 le puso el nombre de calle del Compte de Borrell por hacer referencia a quien fue el conde de Barcelona don Borrell II, hijo de don Sunyer I y nieto de don Wifredo el Velloso. El conde de Borrell II destacó porque fue el primero que se negó en el siglo X a rendir más tributos a los franceses, que eran hasta entonces los dueños de los condados que se sucedían en Cataluña para guarecer la Marca Hispánica, la línea fronteriza que tenía que evitar la llegada de los moros que asolaban España a Europa. Esta es la historia de por que existe una calle en el barrio barcelonés de la Nova Esquerra del Eixample hoy distrito del Eixample, que desde el año 1863 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la calle del Comte de Borrell.
CARRER DEL COMTE DE BORRELL
Les muralles de Barcelona es van enderrocar l'any 1854, l'enginyer senyor Cerdà va presentar un projecte de mançanes totes iguals que es va conèixer com l'Eixample. L'eix central era el passeig de Gràcia, a la seva dreta es va forjar el que es coneix com la Dreta de l'Eixample i a la seva esquerra l'Esquerra de l'Eixample. Actualment l'Esquerra d'Eixampe està subdividida a l'Antiga i la Nova Esquerra de l'Eixample. La Nova Esquerra comprèn els carrers del Comte d'Urgell, avinguda de Sarrià, avinguda de Josep Tarradellas, carrer de Tarragona i la Gran Vía de les Corts Catalanes. És una zona que va trigar molt a urbanitzar-se, a principis del segle XX només tenia construïda la presó Model, un escorxador i ininitat de barraques que es feia la molta gent que venia des de tot Espanya per treballar a Barcelona. Va ser a partir dels anys trenta, anys republicans, que aquesta zona es va començar a urbanitzar i va adquirir el nom de la Nova Esquerra de l'Eixample. Veurem els carrers del barri de la Nova Esquerra de l'Eixample com el carrer del Comte de Borrell que neix a la avinguda del Paralel al barri del Poble Sec i arriva a l'avinguda de Josep Tarradellas. Va ser un dels carrers que van configurar el pla de l'Eixample amb el nom de carrer número 19. Els carrers que anaven de mar a muntanya se'ls definia per un número i als que anaven en perpendicular de la zona del riu Llobregat a la zona del riu Besòs amb una lletra. L'any 1863 l'ajuntament de Barcelona li va demanar a l'escriptor don Víctor Balaguer que establís un corol·lari amb noms propis per anar posant a tant de carrer nou com s'estava obrint. Al carrer número 19 li va posar el nom de carrer del Comte de BorrellVilamarí per atendre qui va ser el comte de Barcelona don Borrell II, fill de don Sunyer I i nét de don Wifredo el Velloso. El comte Borrell II va destacar perquè va ser el primer que es va negar al segle X a rendir més tributs als francesos, que eren fins aleshores els amos dels comtats que se succeïen a Catalunya per aixoplugar la Marca Hispànica, la línia fronterera que estava feta per evitar l'arribada de els moros que assolaven Espanya a Europa. Aquesta és la història de perquè existeix un carrer al barri barceloní de la Nova Esquerra de l'Eixample avui districte de l'Eixample, que des de l'any 1863 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer del Comte de Borrell."
.png)
.jpeg)
