Ver: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1685
Passeig d'Isabel II, 8-16
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"PASSEIG DE ISABEL II
Este
 paseo se encontraba fuera de las murallas al lado mismo de lo que se 
conocía como la Muralla del Mar, la última fortificación que se 
construyó para cercar también Barcelona desde el mar. En su momento 
existió un convento religioso que tuvo que cerrar puertas, tras las 
desamortizaciones que impuso el señor Mendizábal contra la iglesia en el
 año 1835. El producto de las desamortizaciones eclesiásticas era 
rápidamente subastado por el Estado español que se hacía beneficiario de
 los fondos que provenían del patrimonio religioso. En el caso de 
Barcelona estos terrenos donde se ubicó el paseo de Isabel II, fueron 
comprados por un indiano catalán que era de Arenys de Mar que se llamaba
 don Josep Xifré i Casas. Un caballero que hizo grandes fortunas en Cuba
 trapicheando con todo tipo de producto vendible, sin descartar para 
nada el negocio de la trata de esclavos negros. Se decía que era 
posiblemente el catalán más rico del siglo XIX, hasta el punto que hizo 
popular la frase de decir: “ser més ric qu'en Xifré”. El señor Xifré 
adquirió esos terrenos del viejo convento en el año 1836, y urbanizó 
rápidamente un paseo que lo denominó como Isabel II, el nombre de la 
soberana que reinaba en España. También mandó construir una gran mansión
 que con el nombre de els “Portxos d'en Xifré”, la convirtió en su 
residencia. Y desde entonces, desde el año 1836 este paseo se ha llamado
 de Isabel II, nombre que ha llegado hasta nuestros días. 
PASSEIG D'ISABEL II
Aquest
 passeig es trobava fora de les muralles al mateix lladit del que es 
coneixia com la Muralla del Mar, l'última fortificació que es va 
construir per tancar també Barcelona des del mar. Al seu moment va 
existir un convent religiós que va haver de tancar portes, després de 
les desamortitzacions que va imposar el senyor Mendizábal contra 
l'església l'any 1835. El producte de les desamortitzacions 
eclesiàstiques era ràpidament subhastat per l'Estat espanyol que es feia
 beneficiari dels fons que provenien del patrimoni religiós. En el cas 
de Barcelona aquests terrenys on es va ubicar el passeig d'Isabel II, 
van ser comprats per un indià català que era d'Arenys de Mar que es deia
 don Josep Xifré i Casas. Un cavaller que va fer grans fortunes a Cuba 
picant amb tot tipus de producte vendible, sense descartar per res el 
negoci del tràfic d'esclaus negres. Es deia que era possiblement el 
català més ric del segle XIX, fins al punt que va fer popular la frase 
de dir: “ser més ric que el Xifré”. El senyor Xifré va adquirir aquests 
terrenys del vell convent l'any 1836, i va urbanitzar ràpidament un 
passeig que el va anomenar Isabel II, el nom de la sobirana que regnava a
 Espanya. També va fer construir una gran mansió que amb el nom dels 
Portxos d'en Xifré, la va convertir en la seva residència. I des de 
llavors, des de l'any 1836 aquest passeig s'ha anomenat d'Isabel II, nom
 que ha arribat fins als nostres dies."
No hay comentarios:
Publicar un comentario