Ver: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1685
Passeig d'Isabel II, 8-16
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"PASSEIG DE ISABEL II
Este
paseo se encontraba fuera de las murallas al lado mismo de lo que se
conocía como la Muralla del Mar, la última fortificación que se
construyó para cercar también Barcelona desde el mar. En su momento
existió un convento religioso que tuvo que cerrar puertas, tras las
desamortizaciones que impuso el señor Mendizábal contra la iglesia en el
año 1835. El producto de las desamortizaciones eclesiásticas era
rápidamente subastado por el Estado español que se hacía beneficiario de
los fondos que provenían del patrimonio religioso. En el caso de
Barcelona estos terrenos donde se ubicó el paseo de Isabel II, fueron
comprados por un indiano catalán que era de Arenys de Mar que se llamaba
don Josep Xifré i Casas. Un caballero que hizo grandes fortunas en Cuba
trapicheando con todo tipo de producto vendible, sin descartar para
nada el negocio de la trata de esclavos negros. Se decía que era
posiblemente el catalán más rico del siglo XIX, hasta el punto que hizo
popular la frase de decir: “ser més ric qu'en Xifré”. El señor Xifré
adquirió esos terrenos del viejo convento en el año 1836, y urbanizó
rápidamente un paseo que lo denominó como Isabel II, el nombre de la
soberana que reinaba en España. También mandó construir una gran mansión
que con el nombre de els “Portxos d'en Xifré”, la convirtió en su
residencia. Y desde entonces, desde el año 1836 este paseo se ha llamado
de Isabel II, nombre que ha llegado hasta nuestros días.
PASSEIG D'ISABEL II
Aquest
passeig es trobava fora de les muralles al mateix lladit del que es
coneixia com la Muralla del Mar, l'última fortificació que es va
construir per tancar també Barcelona des del mar. Al seu moment va
existir un convent religiós que va haver de tancar portes, després de
les desamortitzacions que va imposar el senyor Mendizábal contra
l'església l'any 1835. El producte de les desamortitzacions
eclesiàstiques era ràpidament subhastat per l'Estat espanyol que es feia
beneficiari dels fons que provenien del patrimoni religiós. En el cas
de Barcelona aquests terrenys on es va ubicar el passeig d'Isabel II,
van ser comprats per un indià català que era d'Arenys de Mar que es deia
don Josep Xifré i Casas. Un cavaller que va fer grans fortunes a Cuba
picant amb tot tipus de producte vendible, sense descartar per res el
negoci del tràfic d'esclaus negres. Es deia que era possiblement el
català més ric del segle XIX, fins al punt que va fer popular la frase
de dir: “ser més ric que el Xifré”. El senyor Xifré va adquirir aquests
terrenys del vell convent l'any 1836, i va urbanitzar ràpidament un
passeig que el va anomenar Isabel II, el nom de la sobirana que regnava a
Espanya. També va fer construir una gran mansió que amb el nom dels
Portxos d'en Xifré, la va convertir en la seva residència. I des de
llavors, des de l'any 1836 aquest passeig s'ha anomenat d'Isabel II, nom
que ha arribat fins als nostres dies."
No hay comentarios:
Publicar un comentario