Casa de planta y tres pisos, entre medianeras, construida por Ramon Ribera Rodríguez en 1909 en un estilo modernista comedido. Destaca el trabajo de ebanistería de la puerta de entrada y sus picaportes.
Ver: https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa-bartomeu-pena-ampliacio
Carrer Rogent 25
"El trazado de la calle Rogent corresponde al de la riera de Bogatell, que descendía desde la montaña del Guinardó para abrirse camino hacia el mar entre la rambla del Poblenou y la calle Llacuna. Hoy es una calle peatonal que conserva en gran medida las fachadas de los edificios que la formaron, entre finales del siglo XIX y las primeras décadas del XX. La mayoría son de estilo ecléctico, con algún ejemplo modernista, como la casa de Bartomeu Pena (nº 25), diseñada por Ramon Ribera en 1908.
Se arregló en la década de 1990 y se plantaron árboles allí. Desde entonces, se ha convertido en un eje comercial y un centro de vida social y paseo para los vecinos del barrio."
Ver: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21526
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"CARRER DE ROGENT
La
antigua villa de Sant Martí de Provençals se adhirió para ser un barrio
más de la creciente ciudad de Barcelona en el año 1897. Uno de los
antiguos barrios de la villa de Sant Martí era el que se conocía como el
barrio de la Muntanya. En el siglo XIX se dividió en dos partes, una en
las alturas de la montaña que se conocía como el Guinardó, otra en la
falda de la montaña que se la denominaba como el Camp de lArpa. El
Eixample de Barcelona se iba introduciendo dentro de la villa de Sant
Martí de Provençals, sin embargo en la zona de Camp de l'Arpa cuando
atravesaba la calle de la Independencia e iba avanzando por las calles
de Córcega, de Rosellón y de Provenza se topaba con la calle de Rogent
que entonces se llamaba calle de Bogatell, fue el punto que eligieron
los propietarios de tierras de la franja de Camp de l'Arpa para que se
detuviera la influencia del Eixample, ya que desde ese lugar ellos
querían abrir y construir las calles a su manera. Propietarios como don
Antoni Martí Vila, don Joan de Peguera con su esposa doña María Miquela
Borrás i Valls, don Francesc Trinxant i Morera, don Cayetano d'Amat
marqués de Castellbell y alguno más, empezaron a abrir calles nuevas sin
someterse a los croquis que seguían las manzanas que componían el
Eixample que se estaba construyendo en Barcelona. Una de las calles que
se abrieron a mediados del siglo XIX fue la calle decRogent que en un
principio se llamó calle de Bogatell, en relación a un torrente que
pasaba por allí que se llamaba precisamente la riera de Bogatell. Fue la
calle que eligieron los propietarios de tierras en la barriada de Camp
de l'Arpa para ponerle freno a los avances del Eixample. Y se estuvo
llamando calle de Bogatell hasta el año 1916 que el alcalde de Barcelona
don Manuel Rius i Rius cambió el nombre de calle Bogatell por el de
calle de Rogent por rendir honores a quien fue don Elías Rogent i Amat,
un prestigioso arquitecto barcelonés que fue el primer director en el
año 1875 de la recién inaugurada Escuela Provincial de Arquitectura de
Barcelona, y fue también colaborador de arquitectos tan consagrados como
don Antonio Gaudí o don Lluís Domenech i Montaner, y patrocinador de
obras como el pantano de Vallvidrera, la Exposición Internacional del
año 1888 o la construcción de la Universidad Central de Barcelona. Y la
calle se estuvo llamando de Rogent hasta el año 1937 que ya iniciada la
guerra civil, el alcalde republicano de Barcelona don Hilari Salvadó i
Castells eliminó el nombre de Rogent para ponerle calle de Benito
Pasanau por rendir homenaje a don Benet Pasanau i Blanch, un militante
anarco sindicalista de la CNT que falleció en el año treinta y seis
cuando partió como voluntario en las columnas que fueron a Aragón.
Finalizada la guerra civil en el año 1939 el alcalde de Barcelona don
Miquel Mateu i Pla anuló el nombre de calle de Benito Pasanau, y la
volvió a llamar calle de Rogent que es el nombre que sigue teniendo en
la actualidad. Esta es la historia de por qué existe una calle en el
barrio barcelonés de Camp de l'Arpa hoy distritto de San Martí, que
desde el año 1939 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la
calle de Rogent.
CARRER DE ROGENT
L'antiga
vila de Sant Martí de Provençals es va adherir per ser un barri més de
la creixent ciutat de Barcelona l'any 1897. Un dels antics barris de la
vila de Sant Martí era el que es coneixia com el barri de la Muntanya.
Al segle XIX es va dividir en dues parts, una a les altures de la
muntanya que es coneixia com el Guinardó, una altra a la falda de la
muntanya que se l'anomenava com el Camp de lArpa. L'Eixample de
Barcelona s'anava introduint dins la vila de Sant Martí de Provençals,
però a la zona de Camp de l'Arpa quan travessava el carrer de
l'Independència i anava avançant pels carrers de Còrsega, de Rosselló i
de Provença topava amb el carrer de Rogent que aleshores es deia carrer
de Bogatell, va ser el punt que van triar els propietaris de terres de
la franja de Camp de l'Arpa perquè s'aturés la influència de l'Eixample,
ja que des d'aquell lloc ells volien obrir i construir els carrers a la
seva manera. Propietaris com don Antoni Martí Vila, don Joan de Peguera
amb la seva dona donya Maria Miquela Borrás i Valls, don Francesc
Trinxant i Morera, don Caietà d'Amat marquès de Castellbell i algú més,
van començar a obrir carrers nous sense sotmetre's als croquis que
seguien les mançanes que componien l'Eixample que s'estava construint a
Barcelona. Un dels carrers que es van obrir a mitjans del segle XIX va
ser el carrer de Rogent que al principi es va anomenar carrer de
Bogatell, en relació a un torrent que passava per allà que es deia
precisament la riera de Bogatell. I carrer de Bogatell es estar
anomenant fins l'any 1916 que l'alcalde de Barcelona don Manuel Rius i
Rius va canviar el nom de carrer de Bogatell pel de carrer de Rogent per
rendir honors a qui va ser don Elías Rogent i Amat, un prestigiós
arquitecte barceloní que va ser el primer director l'any 1875 de la
recent inaugurada Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, i va
ser col·laborador d'arquitectes tan consagrats com don Antonio Gaudí o
don Lluís Domenech i Montaner, i va ser també patrocinador d´obres com
el pantà de Vallvidrera, l´Exposició Internacional de l´any 1888 o la
construcció de la Universitat Central de Barcelona. I el carrer es va
anomenar de Rogent fins l'any 1937 que ja iniciada la guerra civil,
l'alcalde republicà de Barcelona don Hilari Salvadó i Castells va
eliminar el nom de Rogent per posar-li carrer de Benito Pasanau per
retre homenatge a don Benet Pasanau i Blanch, un militant anarc
sindicalista de la CNT que va morir l'any trenta-sis quan va partir com a
voluntari a les columnes que van anar a Aragó. Finalitzada la guerra
civil l'any 1939 l'alcalde de Barcelona don Miquel Mateu i Pla va
anul·lar el nom de carrer de Benito Pasanau, i el va tornar a anomenar
carrer de Rogent. Aquesta és la història de per què hi ha un carrer al
barri barceloní de Camp de l'Arpa avui districte de Sant Martí, que des
de l'any 1939 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer de
Rogent."
No hay comentarios:
Publicar un comentario