Ver: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10436
Passeig de Santa Eulàlia, 25
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"PASSEIG DE SANTA EULALIA
El
barrio de Sarriá se conoce como tal desde el siglo X. Fueron tierras de
payeses que atendían el campo prestando un especial interés por la
viticultura. Pese a tratarse de una zona rural, empezó a urbanizar sus
primeras calles en los siglos XIII y XIV. En el siglo XV disponía de una
población bastante significativa. A partir del siglo XVIII fue el sitio
elegido por muchos ciudadanos de la Barcelona amurallada, que vieron en
la villa de Sarriá el lugar ideal para instalar sus segundas
residencias de recreo. En el año 1921 la antigua villa de Sarriá se
unió como nuevo barrio de la creciente ciudad de Barcelona, participò
desde entonces en la construcción de infinidad de casas y la aparición
de nuevas calles y paseos que formaban parte de una ciudad como
Barcelona siempre en plena ebullición. Vamos a ir viendo un poco así por
encima la historia de las muchas calles y paseos que compusieron este
carismático barrio barcelonés como fue el caso del paseo de Santa
Eulalia. Nace en la actual Ronda de Dalt y va hasta la calle del
Desierto. Es un paseo que lo inauguró en el año 1988 el alcalde de
Barcelona don Pascual Maragall i Mira. Un paseo que se encontraba donde
antiguamente estaba lo que se había conocido como la Casa de Santa
Eulalia, que el vox populi de Sarrià comentaba que era el lugar donde
había sufrido martirio santa Eulalia. Casa que era propiedad de un
prohombre de Barcelona que se llamaba don Joan Terre, que cedió en el
siglo XVI aquellos terrenos a los padres capuchinos para que instalaran
allí su convento. Por eso se cruza el paseo de Senta Eulalia con la
calle del Desert, por que Desierto es como definían los vecinos de
Sarriá a los aposentos de los padres capuchinos siempre entregados a la
oración y a la clausura. El alcalde de Barcelona señor Maragall por
mantner vivo el recuerdo de la antigua Casa de Santa Eulalia o el de la
misma santa Eulalia, puso el nombre de Santa Eulalia en el paseo que
inauguraba en el año 1988 en el barrio de Sarrià. Esta es la historia de
por qué existe un paseo en el barrio barcelonés de Sarrià, que desde el
año 1988 hasta la actualidad lo seguimos conociendo como el paseo de
Santa Eulalia.
PASSEIG DE SANTA EULÀLIA
El
barri de Sarrià es coneix com a tal des del segle X. Van ser terres de
pagesos que atenien el camp prestant un especial interès per la
viticultura. Tot i tractar-se d'una zona rural, va començar a urbanitzar
els seus primers carrers als segles XIII i XIV. Al segle XV disposava
d'una població força significativa. A partir del segle XVIII va ser el
lloc escollit per molts ciutadans de la Barcelona emmurallada, que van
veure a la vila de Sarrià el lloc ideal per instal·lar-hi les seves
segones residències d'esbarjo. L'any 1921 l'antiga vila de Sarrià es va
unir com a nou barri de la creixent ciutat de Barcelona, va participar
des de llavors en la construcció d'infinitat de cases i l'aparició de
nous carrers i passejades que formaven part d'una ciutat com Barcelona
sempre en plena ebullició. Anem a veure una mica així per sobre la
història dels molts carrers i passejades que van compondre aquest
carismàtic barri barceloní com va ser el cas del passeig de Santa
Eulàlia. Neix a l'actual Ronda de Dalt i va fins al carrer del Desert.
És un passeig que el va inaugurar l'any 1988 l'alcalde de Barcelona don
Pascual Maragall i Mira. Un passeig que era on antigament hi havia el
que s'havia conegut com la Casa de Santa Eulàlia, que el vox populi de
Sarrià comentava que era el lloc on havia patit martiri santa Eulàlia.
Casa que era propietat d'un prohom de Barcelona que es deia don Joan
Terre, que va cedir al segle XVI aquells terrenys als pares caputxins
perquè hi instal·lessin el seu convent. Per això es creua el passeig de
Senta Eulàlia amb el carrer del Desert, perquè Desert és com definien
els veïns de Sarrià a les estances dels pares caputxins sempre entregats
a la pregària i a la clausura. L'alcalde de Barcelona senyor Maragall
per mantenir viu el record de l'antiga Casa de Santa Eulàlia o el de la
mateixa santa Eulàlia, va posar el nom de Santa Eulàlia al passeig que
inaugurava l'any 1988 al barri de Sarrià. Aquesta és la història de per
què hi ha un passeig al barri barceloní de Sarrià, que des de l'any 1988
fins a l'actualitat el seguim coneixent com el passeig de Santa
Eulàlia."
No hay comentarios:
Publicar un comentario