"También conocido como Ca n'Alòs, era propiedad de la familia Sarriera Moncada. De
origen medieval, reformada en el siglo XVII, fue reconstruida en 1849,
después de haberse incendiado en 1714 (según Joaquim Margenat). Font i Carreras la rehizo entre 1892 y 1924 en estilo neogótico. Este
arquitecto elegía el estilo en función del tipo de edificio que tenía
que proyectar y es uno de los máximos exponentes del eclecticismo.Se
trata de una gran casa unifamiliar en una gran finca, con jardín, como
el Palau de les Heures, diseñado por él mismo, y que recuerda también
Can Sentmenat, tan cerca. Cuerpo
principal de planta rectangular, con planta baja y dos pisos, y otros
volúmenes diversos, como la capilla, las caballerizas y varias torres
cuadradas y hexagonales. Aquél
tiene fachada simétrica, donde destacan los escudos familiares,
enmarcada por dos torres cuadradas almenadas de cuatro pisos de altura, y
abundantes aberturas -balcones y ventanas, en una casa con más de 50
habitaciones- en un edificio de gran solidez. Separada,
encontramos una torre de vigilancia circular (tal vez la torre de mossèn Bernat Tarré) de entre los siglos X a XII del antiguo camino de
Finestrelles o Cami Fondo, retocada con detalles posteriores, como las
ventanas "góticas" del siglo XIX .En
1979 se vendió al Ayuntamiento, que la rehabilitó en 1984 con la
participación de los arquitectos E. Bonell Costa y J. Gil Guitart. Aloja dependencias de la Guardia Urbana y escuelas."
Ver: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10365
Carrer Domínguez Miralles, 11-19 / Carrer Enric Giménez, 20-26
Ver Torre de Mossèn Bernat Tarré

































Gracias a las siempre estupendas aportaciones de
Rosendo Muñiz Soler"CARRER DE DOMINGUEZ I MIRALLES
El
barrio de Sarriá se conoce como tal desde el siglo X. Fueron tierras de
payeses que atendían el campo prestando un especial interés por la
viticultura. Pese a tratarse de una zona rural, empezó a urbanizar sus
primeras calles en los siglos XIII y XIV. En el siglo XV disponía de una
población bastante significativa. A partir del siglo XVIII fue el sitio
elegido por muchos ciudadanos de la Barcelona amurallada, que vieron en
la villa de Sarriá el lugar ideal para instalar sus segundas
residencias de recreo. En el año 1921 la antigua villa de Sarriá se unió
como nuevo barrio de la creciente ciudad de Barcelona, participò desde
entonces en la construcción de infinidad de casas y la aparición de
nuevas calles que formaban parte de una ciudad como Barcelona siempre en
plena ebullición. Vamos a ir viendo un poco así por encima la historia
de las muchas calles que compusieron este carismático barrio barcelonés
como fue el caso de la calle de Doíninguez i Miralles. Una calle que va
de la avenida de Josep Vicenç i Foix a la calle del Bisbe Catalá. En lo
más antiguo se conocía como el camino de Pedralbes porque te acompañaba
hasta la vecina localidad de Esplugues de Llobregat. A principios del
siglo XX el consistorio de la villa de Sarriá abrió una calle nueva en
unos terrenos donde tenían construido un palacete los miembros de la
familia Ponsich. Le pusieron el nombre de calle de Pons i Serra porque
se la dedicaban a quien fue don Alexandre Pons i Serra, un caballero
nacido en la villa de Sarria en el año 1859 que era nieto de doña
Dolores de Chopitea, una mujer muy vinculada con la villa de Sarriá. El
señor Pons i Serra era hijo de una familia de potentes empresaios y fue
también regidor del ayuntamiento de Barcelona por el partido de la Lliga
Regionalista, aunque terminó haciéndose del Partido Conservador del
señor Cánovas del Castillo donde fue elegido diputado de las Cortes
españolas en los años 1903 y 1905. Falleció joven con solo cuarenta y
siete años en Barcelona en 1907. Y calle de Pons i Serra se llamó esta
calle hasta el año 1954 que el alcalde de Barcelona don Antonio María
Simarro i Puig anuló el nombre de calle de Pons i Serra y la dejó
definida como la calle de Domínguez i Miralles. Se la dedicaba a quien
fue don Josep María Domínguez i Miralles, un personaje de poca
importancia en la villa de Sarriá. Únicamente era conocido porque era un
promotor inmobiliario que en el año 1924 compró unos terrenos por la
zona de la plaza Artós en unos espacios que cuando se urbanizaron
permitieron abrir la calle de los Vergós y la de Rafael Batlle. Esta es
la historia de por qué existe una calle en el barrio barcelonés de
Sarriá, que desde el año 1954 hasta la actualidad la seguimos conociendo
como la calle de Domínguez i Miralles.
CARRER DE DOMINGUEZ I MIRALLES
El
barri de Sarrià es coneix com a tal des del segle X. Van ser terres de
pagesos que atenien el camp prestant un especial interès per la
viticultura. Tot i tractar-se d'una zona rural, va començar a urbanitzar
els seus primers carrers als segles XIII i XIV. Al segle XV disposava
d'una població força significativa. A partir del segle XVIII va ser el
lloc escollit per molts ciutadans de la Barcelona emmurallada, que van
veure a la vila de Sarrià el lloc ideal per instal·lar-hi les seves
segones residències d'esbarjo. A partir de l'any 1921 l'antiga vila de
Sarrià es va unir com a nou barri de la creixent ciutat de Barcelona,
des de llavors va participar en la construcció d'infinitat de cases i
l'aparició de nous carrers que formaven part d'una ciutat com Barcelona
sempre en plena ebullició. Anem a veure una mica així per sobre la
història dels molts carrers que van compondre aquest carismàtic barri
barceloní com va ser el cas del carrer del Doininguez i Miralles. Un
carrer que va de l'avinguda de Josep Vicenç i Foix al carrer del Bisbe
Catalá. Al més antic es coneixia com el camí de Pedralbes que
t'acompanyava fins a la veïna localitat d'Esplugues de Llobregat. A
principis del segle XX el consitori de la vila de Sarrià va obrir un
carrer nou en uns terrenys on tenien construït un palauet els membres de
la família Ponsich. Li van posar el nom de carrer de Pons i Serra
perquè li dedicaven a qui va ser don Alexandre Pons i Serra, un cavaller
nascut a la vila de Sarria l'any 1859 que era nét de donya Dolores de
Chopitea, una dona molt vinculada amb la vila de Sarrià. El senyor Pons i
Serra era fill d'una família de potents empresais i va ser també
regidor de l'ajuntament de Barcelona pel partit de la Lliga
Regionalista, encara que va acabar fent-se del Partit Conservador del
senyor Cánovas del Castillo on va ser elegit diputat de les Corts
espanyoles als anys 1903 i 1905. Va morir jove amb només quaranta-set
anys a Barcelona el 1907. I carrer de Pons i Serra es va anomenar aquest
carrer fins a l'any 1954 que l'alcalde de Barcelona don Antonio María
Simarro i Puig va anul·lar el nom de carrer de Pons i Serra i el va
deixar definit com el carrer de Domínguez i Miralles. S'el dedicava a
qui va ser don Josep Maria Domínguez i Miralles, un personatge de poca
importància a la vila de Sarrià. Únicament era conegut perquè era un
promotor immobiliari que l'any 1924 va comprar uns terrenys per la zona
de la plaça Artò, en uns espais que quan es van urbanitzar van permetre
obrir el carrer dels Vergós i el de Rafael Batlle. Aquesta és la
història de per què hi ha un carrer al barri barceloní de Sarrià, que
des de l'any 1954 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer
de Domínguez i Miralles."
No hay comentarios:
Publicar un comentario